Hi, I’m Jone Lee
a Content Witter SEO Marketer Writing Book

‘Parer’ i ‘tira-tira’, expressions de la darrera cançó de ‘Rap i paraules en desús’, de l’Escola Municipal de Mallorquí

MANACOR, ARA Balears.

Amb l’ajut de Rafel Swing, vuit joves manacorís creen un vídeo per acomiadar l’and i donar la benvinguda al 2023.

Els joves que durant tot el 2022 han participar en el projecte Rap i paraules en desús donen la benvinguda al 2023, fent una crida calmada. «Tira-tira» i «parer» sin les paraules o expressions que joves manacorins d’entre 10 i 14 anys han triat per acomiadar l’any. Han compost un rap amb l’ajuda del creatiu Rafel Swing que comença dient: «Dona el teu parer, la teva opinió. Fes-ho tira-tira, i abans pensa-t’ho…».

Són vuit els al·lots participants del rap, que l’Ajuntament ha difós en un vídeo publicat al perfil de les xarxes socials de l’Escola Municipal de Mallorquí. «D’aquesta manera, l’Escola posa fi amb una cançó coral a un projecte fruit de l’èxit del primer taller de rap que ha combinat la creació artística, la llengua, la recuperació de paraules en desús, la música, l’àudiovisual, els valors i la feina en equip», ha destacat aquest dimarts el delegat de Política Lingüística de Manacor, Sebastià Llodrà. Els joves participants són Marina Santandreu, Llucia Rigo, Miquel Morey, Cèlia Estelrich, Maria Montserrat Martínez, Maria Segura i Bernat Covas.

L’objectiu del projecte és conscienciar que qualsevol manifestació artística i creativa es pot fer en català, perquè sovint les infuències musicals i artístiques arriben a aquesta franja d’edat en una altra llengua a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

Segons els responsables de l’Escola Municipal de Mallorquí, és important donar a conèixer que la música, la poesia i la creació artística en general troben el seu camí en la llengua pròpia de les Balears.

«Ha estat un gust veure com aquests joves manacorins s’han amollat a fer rap. Durant tot un any jo he vist la seva evolució. De tot d’una eren més empegueidors, però així com avançava el taller han començat a fer filigranes amb la llengua, a crear noves estructures i fer proves amb mots o expressions que abans no utilitzaven. El taller serveix perquè els joves incorporin paraules al seu parlar habitual, però també perquè agafin confiança en si mateixos», comenta Rafel Swing.

‘Ginyar’ i ‘menuts’, els mots del cinquè rap de l’Escola Municipal de Mallorquí

MANACOR.

L’Escola Municipal de Mallorquí, juntament amb el raper Rafel Sastre Swing, promou paraules balears en desús a través de temes cantats per infants del taller de rap.

Na Maria Segura i en Bernat Covas, d’onze anys i alumnes del taller de rap, interpreten apuesta cançó que han compost amb aquestes dues paraules en desús del calendari amb la producció musical d’en Rafel Swing.

‘Donar creu’ i ‘escometre’: mots protagonistes del quart rap de l’Escola Municipal de Mallorquí

MANACOR, ARA Balears.

L’organisme autònom, juntament amb el raper Rafel Sastre Swing, promou paraules balears en desús a través de temes cantats per infants de 10 a 14 anys.

L’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor continua promovent mots balears en desús a través de raps cantats per infants de 10 a 14 anys que participen en el taller de rap en català impartit per Rafel Sastre Swing. Els mots són els dotze que recull el calendari d’aquesta escola i els joves són els que componen i canten les cançons. En aquest quart vídeo, les paraules protagonistes són ‘donar creu’ i ‘escometre’.

En aquest rap, els infants que canten el rap són Cèlia Estelrich Acuñas i M. Montserrat Martínez Galmés, ambdós d’onze anys. Pel que fa a cançons anteriors, Miquel Morey Perelló, també d’onze anys, va escriure i interpretar la lletra del rap amb les paraules ‘deixondir’ i ‘tenir seny’. ‘Bàmbol’ i ‘culejar’ van ser els mots elegits per a la segona versió , que va venir de la mà de dues alumnes de deu anys. Quant al rap pioner , les paraules van ser ‘acopar-li’ i ‘adesiara’.

Els objectius d’aquest projecte de l’Escola Municipal de Mallorquí són conscienciar que qualsevol manifestació artística i creativa es pot fer en català i també recordar que les paraules no moren si els donam un ús. Com que el català no sol ser la llengua a través de la qual els joves reben les influències musicals i artístiques a través dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials, aquestes manifestacions pretenen evitar el retrocés d’aquesta llengua en l’àmbit informal.

Font: ARA Balears.