‘Parer’ i ‘tira-tira’, expressions de la darrera cançó de ‘Rap i paraules en desús’, de l’Escola Municipal de Mallorquí
Cinquè video de l’Escola de Municipal de Mallorquí de les paraules «Ginyar» i «Menuts».
MANACOR, ARA Balears.
Amb l’ajut de Rafel Swing, vuit joves manacorís creen un vídeo per acomiadar l’and i donar la benvinguda al 2023.
Els joves que durant tot el 2022 han participar en el projecte Rap i paraules en desús donen la benvinguda al 2023, fent una crida calmada. «Tira-tira» i «parer» sin les paraules o expressions que joves manacorins d’entre 10 i 14 anys han triat per acomiadar l’any. Han compost un rap amb l’ajuda del creatiu Rafel Swing que comença dient: «Dona el teu parer, la teva opinió. Fes-ho tira-tira, i abans pensa-t’ho…».
Són vuit els al·lots participants del rap, que l’Ajuntament ha difós en un vídeo publicat al perfil de les xarxes socials de l’Escola Municipal de Mallorquí. «D’aquesta manera, l’Escola posa fi amb una cançó coral a un projecte fruit de l’èxit del primer taller de rap que ha combinat la creació artística, la llengua, la recuperació de paraules en desús, la música, l’àudiovisual, els valors i la feina en equip», ha destacat aquest dimarts el delegat de Política Lingüística de Manacor, Sebastià Llodrà. Els joves participants són Marina Santandreu, Llucia Rigo, Miquel Morey, Cèlia Estelrich, Maria Montserrat Martínez, Maria Segura i Bernat Covas.
L’objectiu del projecte és conscienciar que qualsevol manifestació artística i creativa es pot fer en català, perquè sovint les infuències musicals i artístiques arriben a aquesta franja d’edat en una altra llengua a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.
Segons els responsables de l’Escola Municipal de Mallorquí, és important donar a conèixer que la música, la poesia i la creació artística en general troben el seu camí en la llengua pròpia de les Balears.
«Ha estat un gust veure com aquests joves manacorins s’han amollat a fer rap. Durant tot un any jo he vist la seva evolució. De tot d’una eren més empegueidors, però així com avançava el taller han començat a fer filigranes amb la llengua, a crear noves estructures i fer proves amb mots o expressions que abans no utilitzaven. El taller serveix perquè els joves incorporin paraules al seu parlar habitual, però també perquè agafin confiança en si mateixos», comenta Rafel Swing.
‘Ginyar’ i ‘menuts’, els mots del cinquè rap de l’Escola Municipal de Mallorquí
Cinquè video de l’Escola de Municipal de Mallorquí de les paraules «Ginyar» i «Menuts».
MANACOR.
L’Escola Municipal de Mallorquí, juntament amb el raper Rafel Sastre Swing, promou paraules balears en desús a través de temes cantats per infants del taller de rap.
Arriba el cinquè video de rap de l’Escola Municipal de Mallorquí i amb aquest les paraules dels mesos de setembre i octubre del calendari:
GINYAR: Persuadir i induir amb enginy, amb paraules hàbils. MENUTS: Monedes petites, de poc valor.
Na Maria Segura i en Bernat Covas, d’onze anys i alumnes del taller de rap, interpreten apuesta cançó que han compost amb aquestes dues paraules en desús del calendari amb la producció musical d’en Rafel Swing.
‘Donar creu’ i ‘escometre’: mots protagonistes del quart rap de l’Escola Municipal de Mallorquí
Quart video de l’Escola de Municipal de Mallorquí de les paraules «Donar creu» i «Escometre».
MANACOR, ARA Balears.
L’organisme autònom, juntament amb el raper Rafel Sastre Swing, promou paraules balears en desús a través de temes cantats per infants de 10 a 14 anys.
L’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor continua promovent mots balears en desús a través de raps cantats per infants de 10 a 14 anys que participen en el taller de rap en català impartit per Rafel Sastre Swing. Els mots són els dotze que recull el calendari d’aquesta escola i els joves són els que componen i canten les cançons. En aquest quart vídeo, les paraules protagonistes són ‘donar creu’ i ‘escometre’.
En aquest rap, els infants que canten el rap són Cèlia Estelrich Acuñas i M. Montserrat Martínez Galmés, ambdós d’onze anys. Pel que fa a cançons anteriors, Miquel Morey Perelló, també d’onze anys, va escriure i interpretar la lletra del rap amb les paraules ‘deixondir’ i ‘tenir seny’. ‘Bàmbol’ i ‘culejar’ van ser els mots elegits per a la segona versió , que va venir de la mà de dues alumnes de deu anys. Quant al rap pioner , les paraules van ser ‘acopar-li’ i ‘adesiara’.
Els objectius d’aquest projecte de l’Escola Municipal de Mallorquí són conscienciar que qualsevol manifestació artística i creativa es pot fer en català i també recordar que les paraules no moren si els donam un ús. Com que el català no sol ser la llengua a través de la qual els joves reben les influències musicals i artístiques a través dels mitjans de comunicació o de les xarxes socials, aquestes manifestacions pretenen evitar el retrocés d’aquesta llengua en l’àmbit informal.
L’Escola Municipal de Mallorquí estrena el tercer rap dedicat a dues paraules en desús compost per un alumne d’11 anys
Manacor, Ajuntament de Manacor, 29-Juny-2022
Tercer video del calendari de paraules en desús de l’Escola Municipal de Mallorquí.
L’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor presenta el tercer dels sis vídeos de rap creats expressament pels infants que participaren en el taller de rap en català que es va dur a terme la tardor passada a mans del raper Rafel Swing. En aquesta ocasió, Miquel Morey Perelló, d’onze anys, ha escrit i interpreta la lletra del rap amb les paraules deixondir i tenir seny, que corresponen als mesos de maig i juny del calendari que l’Escola ha dedicat enguany a les paraules en català en desús.
L’objectiu d’aquest projecte és doble. Per una part, conscienciar que qualsevol manifestació artística i creativa es pot fer en català, ja que sovint les influències musicals i artístiques arriben en una altra llengua als infants i adolescents a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. I d’altra banda, recordar que les paraules no moren per si mateixes sinó que la seva vida depèn de l’ús que nosaltres en facem.
Bàmbol i culejar, les paraules del nou rap infantil de l’Escola de Mallorquí
ACTUALITZACIÓ: Segon video de la tercera i quarta de les paraules proposades per l’Escola de Municipal de Mallorquí.
MANACOR, ARA Balears.
L’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor presenta el segon dels sis vídeos de cançons de rap creades expressament pels infants que participaren en el taller de rap en català que es va fer la tardor passada.
En aquest ocasió, Marina Santandreu Rosselló i Llucia Rigo Gutiérrez, de 10 anys, creen i interpreten un rap amb les paraules bàmbol i culejar, que corresponen als mesos de març i abril del calendari que enguany l’Escola Municipal de Mallorquí ha dedicat a paraules en desús.
L’objectiu d’aquest projecte és doble. Per una part, conscienciar que qualsevol manifestació artística i creativa es pot fer en català, ja que sovint les influències musicals i artístiques arriben en una altra llengua als infants i adolescents a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials; i d’altra banda, recordar que les paraules no moren per si mateixes sinó que la seva vida depèn de l’ús que nosaltres en feim. I quina millor manera que dues nines de 10 anys rapejant amb paraules nostres, paraules de sempre.
Rap per a adults
Després de l’èxit dels tallers de rap en català per a infants, l’oferta de l’Escola Municipal de Mallorquí es completa amb els cursos adreçats a persones adultes. L’objectiu d’aquest projecte és treballar la creació literària, l’expressió oral i la comunicació en català per mitjà d’un gènere musical concret: el rap.
Els alumnes faran servir ritme i poesia per fomentar la reflexió i l’oralitat en la nostra llengua.De la mà del raper Rafel Sastre Swing i al llarg de 10 hores, els assistents al taller aprendran nocions bàsiques de la cultura hip hop, tècniques i recursos de composició lírica del rap, aprendran a escriure cançons de rap i a adequar la composició a l’instrumental.
El taller està adreçat a persones adultes majors de 16 anys i tendrà lloc els divendres del mes de maig de 18 h a 20.30 h a l’Escola Municipal de Mallorquí. L’activitat és gratuïta i la inscripció s’ha de fer a través d’www.enviumanacor.cat.
Amb aquest taller es pretén potenciar la vinculació del català amb l’expressió artística i musical i fomentar l’ús del català com a llengua de relació.
L’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor promou el rap per fer reviscolar les paraules en desús.
ACTUALITZACIÓ: Video de les dues primeres paraules proposades per l’Escola de Municipal de Mallorquí.
MANACOR, ARA Balears.
S’han escollit 12 mots propis de les Balears que es van perdent.
L’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor promou sis raps creats a partir de mots que recull el calendari que enguany l’Escola ha dedicat a paraules en desús, segons informa l’Ajuntament de Manacor en una nota. S’han escollit 12 mots propis de les Balears que es van perdent, i en el vídeo de presentació s’han recordat els vocables ‘acopar-li’ (d»anar-se’n’) o ‘adesiara’ (adverbi, ‘de tant en tant’).
Han col·laborat en aquest projecte els infants de 10 a 14 anys que participaren en el taller de rap en català que es va fer la tardor passada. Són ells els que componen les cançons i canten de la mà del raper Rafel Swing.
L’objectiu d’aquest projecte és conscienciar que qualsevol manifestació artística i creativa es pot fer en català. «Es tracta d’una bona manera de demostrar que les paraules tenen vida i som les persones les que les podem fer renéixer», ha assegurat la directora de l’Escola Municipal de Mallorquí, Margalida Rosselló. Per la seva banda, el delegat de Política lingüística, Sebastià Llodrà, ha recordat el retrocés que pateix el català en l’àmbit informal, i ha afirmat que amb aquest projecte «obligam el català a sortir de la seva zona de confort, però també el rap amb l’adquisició de vocabulari nou, el que ens fa créixer i tornar més grans».
Swing ha recalcat que fer un rap amb aquestes paraules tan poc habituals «era un repte». Per la seva banda, l’alumne del curs de rap Ferran González Pibernat ha explicat que ha estat una experiència «molt satisfactòria» i que li ha servit per «conèixer la importància d’aquestes paraules i poder-les fer reviure».
